Entenem per meditació la pràctica concreta necessària per desenvolupar a l’ésser humà una consciència que abasti tots els nivells, incloent-hi l’espiritual, i que possibiliti una existència humana íntegra i plena. És així com entenem una educació veritablement integral.
La interiorització és un apropament experiencial a la pròpia interioritat, que harmonitza el cos, les emocions, els pensaments i la ment, i desvetlla l’espai interior intuïtiu i misteriós; una nova manera de ser i estar al món més alliberadora i creativa; una mirada interior que obre noves perspectives.
Quins objectius ens plantegem quan parlem de la interiorització?
- Créixer en consciència: experimentar la receptivitat conscient; la percepció del silenci, la pau, harmonia… Crear una nova manera més conscient i harmònica de ser i estar.
- Harmonitzar el cos, les emocions, els pensaments i la ment fins a despertar una nova consciència, l’esperit.
- Aprendre a veure la realitat (treball, problemes, frustracions, èxits…) d’una manera més clara i equànime, d’una manera més objectiva, sense distorsions ni prejudicis.
- Millorar la qualitat d’atenció sostinguda i la concentració a la feina.
- Desenvolupar la capacitat d’observació, intuïció, interrogar-se i sorprendre’s. Propiciar el goig de la gratuïtat.
- Experimentar l’espai interior (esperit), intuïtiu i misteriós, i obrir-nos i explorar més i més nivells de la realitat.
Els exercicis interiorització: metodologia
La pràctica d’interiorització és un procés i ha de tenir un ritme que vagi assossegant les diferents dimensions que constitueixen la persona:
- La dimensió orgànica corporal (sensacions).
- La dimensió afectiva apetitiva (emocions, sentiments, impulsos, desitjos, voluntat).
- La dimensió cognitiva intel·lectual (imaginació, pensament, intuïció).
En una pràctica d’interiorització, és aconsellable poder harmonitzar tots els nivells que configuren l’ésser humà, és a dir, que el cos, la ment i el cor han d’experimentar l’harmonia i un cert equilibri per poder possibilitar el retorn a la llar interior on es gesta la identitat de la persona i les opcions més fermes.
Per aquesta raó, cal des del punt de vista metodològic elaborar sessions on es doni aquest procés de redescobriment del nostre món interior a través del treball corporal, la integració emocional i l’obertura de la transcendència.
Un dels tres elements necessaris per a tot exercici d’interiorització és l’atenció. L’atenció sostinguda és possible gràcies a la respiració conscient. La respiració conscient és imprescindible per poder asserenar les emocions i entrar en el silenci, i és bàsica per a la integració equilibrada dels aspectes físics, emocionals, mentals i espirituals que conformen la nostra personalitat.
La pràctica dels exercicis d’atenció plena potencia la receptivitat i l’emissivitat conscient, fent possible l’eliminació dels aspectes mentals o emocionals que impedeixen la concentració veritable. Podem dir que ajuden a alliberar els aspectes més egocèntrics des de l’interior de la persona, fent possible la realització de l’acte de voluntat lliure.
Beneficis de la meditació
Entre els beneficis de la interiorització cal destacar els següents:
i. Genera en poc temps estats de tranquil·litat, confiança i serenitat.
ii. Alliberar les tensions físiques i psíquiques; redueix l’estrès.
iii. Facilita el control de la ment, les emocions i el cos, millorant les pròpies actuacions.
iv. Potencia la capacitat d’atenció i de concentració; per això facilita els processos d’aprenentatge.
v. Desbloqueja la creativitat, la saviesa, la intuïció interior.
vaig veure. Potencia la intel·ligència interpersonal: integració ment, cos i esperit.
vii. Apareix la riquesa de la pròpia vida interior.
viii. El silenci interior ens dóna un to de serenitat, equanimitat i equilibri.
ix. Potencia la salut física, emocional, mental, social i existencial-espiritual.
D’altra banda, segons Carneroi, la pràctica continuada de la meditació produeix nombrosos efectes positius a la ment i a l’organisme de les persones.
En primer lloc, segons aquesta autora, redueix l’estrès ja que disposem del control per manejar com ens afecta el que ens passa al nostre voltant, de mitigar-ne els possibles efectes adversos i, fins i tot, d’afavorir estats d’ànim que ens ajudin a enfrontar-nos a les dificultats diàries.
En segon lloc, la pràctica de la meditació diària fomenta que la nostra ment es distregui cada cop menys i que augmenti la nostra capacitat de concentració. Això alhora contribueix a millorar la memòria.
En tercer lloc, meditar et porta a un estat mental on apareix el pensament divergent, el qual genera noves idees deixant anar la imaginació i la creativitat.
En quart lloc, practicar de manera constant la meditació, ens ajuda a mantenir una actitud positiva davant els vaivens de la vida. Un estudi realitzat per J. David Creswell, de la Societat Internacional de Psiconeurologia, assegura que practicar meditació de manera constant pot augmentar el positivisme i fomentar la consciència plena.
En cinquè lloc, quan hom medita de forma habitual, la qualitat del son millora considerablement, perquè es redueix la secreció d’adrenalina i cortisol, hormones relacionades amb l’estrès.
Per acabar, nombrosos estudis realitzats demostren que meditar durant uns minuts cada dia pot ser el primer pas per augmentar el nivell de defenses de l’organisme.
Tipus de meditació
Cada persona ha de triar el tipus de meditació que li va millor. Entre els diferents tipus pot triar entre:
a) Budista
b) Zen
c) Transcendental
d) Vipassana
e) Mindfulness
f) Amb mantres.
Bibliografia
i Carnero, Eva. Los 7 beneficios de la meditación. Revista Mia
