Alguns autors com Bachi (1990) creuen que els colors de les expressions artístiques dels nens poden tenir connotacions específiques, però això aquesta autora també va emfatitzar la importància de la intensitat dels colors usats en els dibuixos amb les pintures. El terme intensitat es refereix a la vivesa del color, la seva brillantor i la seva força relativa.
Un ús predominant del verd fosc al nen en la seva expressió artística d’acord amb la seva investigació, seria més semblant a indicar la salut o la recuperació, mentre que el verd clar indica que el nen està debilitat o, en alguns casos, tornant a la salut després del tractament mèdic. En altres paraules, qualsevol color ha de tenir implicacions diverses, depenent de com és utilitzat pel nen en els seus dibuixos i pintures.
Després Furth i(1989), que es va tornar més conscient de la investigació de Bach, també va observar quines condicions somàtiques havien de ser comunicades pels nens en dibuixos espontanis setmanes o mesos abans que la malaltia fos realment diagnosticada. Com Bach, Furth va manifestar que els dibuixos havien de contenir contingut que predia el deteriorament físic, la recuperació i el pronòstic. Furth va introduir el que ell anomenava “l’empremta dels dibuixos” i emfatitzava també que, a les obres infantils és important no només parar atenció als aspectes de desenvolupament i emocionals, sinó també a la possibilitat que apareguin condicions somàtiques en les expressions artístiques.
D’altra banda, les diferents teories sobre la interpretació de colors no sempre concorden pel que fa al significat concret, però els seus autors estan d’acord que els colors poden simbolitzar certs sentiments i estats d’ànim fins i tot les característiques d’una relació. L’ús d’un determinat color gris i la seva ubicació en un dibuix pot insinuar que hi ha un equilibri o un desequilibri a la nostra vida. Els colors poden posar en evidència la importància de certs factors psicològics o físics. En la interpretació de colors no ens podem limitar als factors psicològics. Els factors somàtics que exerceixen una influència important en la vida d’una persona, es reflecteixen en els dibuixos a través del color i dels altres elements essencials.
En la interpretació de colors hem de tenir en compte com es fan servir, on s’ubiquen a la pàgina, quants són els que empra, quines figures o objectes apareixen acolorits i la intensitat del color.
El significat dels colors canvia d’una cultura o una societat a una altra. Cal tenir en compte moltes variables per interpretar la utilització de colors.
Seguidament passarem a exposar la interpretació dels colors que va fer Furthi (2002) al seu conegut llibre “El secreto mundo de los dibujos. Sanar a través del Arte”.
Segons Furth (2002), quan s’analitza el significat dels colors, és molt útil recordar allò que s’ha observat a la natura; per exemple, el color verd, en fulles de plantes sanes i de l’herba, ens indica que la planta té possibilitats de créixer.
L’estabilitat en un sol groc brillant pot indicar la presència d’una situació similar en un dibuix (font d’energia, llum i calor).
D’altra banda, el roig, en termes psicològics, pot indicar la presència d’un conflicte de vital importància, un problema candent, onades d’emocions o perill. En termes físics pot ser reflex un problema greu, com ara infecció o febre.
El color rosat, el qual posseïx un to més apagat que el vermell, pot referir-se a la solució del problema o a una malaltia que s’acaba de passar, quan la persona se sent vessant de salut. Aquest color, s’empra sovint per pintar la pell de les galtes i presentar aquesta imatge saludable que veiem a les propagandes de cosmètics.
El color púrpura, pot indicar una necessitat de possessió de control, una necessitat que altres exerceixin control o suport. Pot referir-se a una personalitat aclaparadora o indicar que un ha de carregar amb una creu. En el punt de vista físic, podeu indicar que la persona té atacs o que viu una situació que la domina, que la té atrapada. Doncs és el color del que és real o majestuós, evoca autoritat, espiritualitat, poder suprem.
D’altra banda, el color taronja pot ser un reflex d’una situació d’incertesa, en particular una qüestió de vida o mort; també pot reflectir un debilitament o l’alliberament d’una situació perillosa.
El color groc daurat, pot indicar que se li atorga especial importància a allò espiritual intuïtiu; una mica de gran valor. En el cas del sol, el groc pot representar l’energia vital. A diferència del groc clar, el qual pot representar la vida de les persones en perill. I el groc verdós indica debilitat psicològica o física; declinació de la vida, un retorn a la vida gràcies a un tractament.
El color blau, per part seva, pot significar salut; el corrent vital o energia. I el blau cel, pot indicar distància, llunyania, el cel celeste. Una declinació, un allunyament; contemplació.
El castany fosc, simbolitza aliment; contacte amb la natura i la terra; salut. El castany clar, descomposició o deteriorament, lluita contra les forces destructives sense esforç per recuperar la salut.
També trobem el negre que reflecteix allò desconegut. Les ombres negres se solen considerar negatives, una projecció d’idees ombrívoles, una amenaça o temor.
I el blanc, com a absència de color, pot reflectir sentiments reprimits; després d’haver utilitzat tots els colors, també pot indicar la fi de la vida.
Podem dir, que els colors no expliquen un dibuix, simplement amplifiquen allò que expressen les accions i els objectes representats en ell. La diferència entre veure la televisió en un televisor en blanc i negre a un altre amb color permet comprendre la importància del valor relatiu dels colors en l’anàlisi dels dibuixos.
Alguns professionals de l’artteràpia han manifestat connexions entre el color i els aspectes somàtics en el seu treball amb pacients pediàtrics. En el seu cas, Perkinsi (1977) va conduir un estudi pilot comparant els dibuixos dels nens d’edats de 3 a 12 anys que van tenir malalties amenaçadores de vida amb aquells nens sans. Perkins va trobar que els dibuixos dels nens amb malalties amenaçadores per a la seva vida, la majoria amb càncer i un pronòstic pobre, contenien específiques eleccions de colors, de símbols, i en la composició en què ella creia que estaven indicant una consciència d’impedir la mort. En el seu estudi, el color negre posat consistentment pels nens amb malalties serioses, explica que: “Les àrees negres estaven generalment relacionades amb l’afecte negatiu en els nens. El negre va ser usat per representar, a través d’altres coses, una criatura de malson sense rostre, una cova, una ombra que separa, una casa fosca (1977, p.9).
Perkins va comparar el color vermell usat pel grup de control de l’estudi (nens sans) i el dels nens amb amenaça de vida, i va confirmar que els nens malalts el van fer servir més extensivament i la seva associació a ell va ser el més relacionat amb la sang. Altres havien manifestat que el color vermell podia ser possible indicació de condicions somàtiques i el seu ús més freqüent per nens que estan físicament malalts. Bachi (1990), va observar que el vermell podia estar relacionat amb les sensacions de cremat, dolor, en tumors, i va observar usos inusuals del color vermell pels nens amb leucèmia altres desordres de la sang.
Levinsoni (1986), en un treball amb nens que havien tingut cremades greus, va manifestar que el color vermell i el negre eren usats per representar el dolor intens. En el treball clínic amb pacients pediàtrics hospitalitzats per cremades, si els donava l’oportunitat de pintar una nina, aquests invariablement la pintaven amb vermell o negre a les àrees del cos a les quals ells mateixos havien estat cremats.
Segons Malchiodi i (2006) a la seva feina amb nens amb leucèmia, va trobar que el color vermell semblava jugar un rol predominant en els seus dibuixos. Segons aquesta autora, molts dibuixos de nens amb leucèmia semblen incloure un inusual ús de marques vermelles, punts o punxades, i Perkinsii (1977) va manifestar, una presentació espontània freqüent del fruit dels arbres com a pomers perdent de vegades els seus fruits vermells.
Mentre que les expressions artístiques dels nens que inclouen temes espirituals i religiosos poden ser entesos des d’un punt de vista emocional i de desenvolupament, pot ser important també observar-los a través de diferents lents.
Un dels professionals de la cura de la salut que ha estudiat les expressions espirituals dels nens és el metge i el psiquiatre, Robert Colesi (1991). El seu treball extens amb nens i les exploracions de les vides espirituals dels nens a través de les entrevistes verbals i els dibuixos han renovat l’interès i la publicitat en la comprensió de les percepcions de les expressions dels nens de les experiències espirituals. Les seves observacions proveeixen documentació sobre allò que els nens pensen sobre temes espirituals, particularment en la forma de creences religioses i les idees sobre Déu, el cel, el dimoni, els àngels, i el món espiritual dels fantasmes i el sobrenatural.
Bibliografía
i Bach, S. (1990). Life paints its own span. On the Significance of Spontaneous Pictures by Severly Ill Children Daimon Verlag.
ii Furth, G. (1989). Secret World of Drawings: Healing Through Art. Editorial Sigo Pr.
iii M. Furth, G. (2002). El secreto mundo de los dibujos. Sanar a través del arte. Ediciones Luciérnaga. Barcelona.
iv Perkins, C. F., & Wagemaker, H. (1977). Art therapy with a dialyzed schizophrenic. Art Psychotherapy.
v Levinson, C. P. (1986). Patient drawings and growth toward mature object relations: Observations of an art therapy group in a psychiatric ward. The Arts in Psychotherapy.
vi Malchiodi, C (2006). Medical Art Therapy with children. Chapter 9: Understanding Somatic and Spiritual aspects of Children’s Art Expressions.
vii Coles, R. (1991). The spiritual life of children. HmH.
