Al món de l’Artteràpia o d’ús terapèutic de les Arts, mai no s’interpreten les obres de les persones a qui acompanyem, ja que si ho fem, correm el risc de fer-ho sota el nostre filtre subjectiu sense tenir en compte les particularitats de la cultura d’origen de la persona, la seva història, i sobre com aquesta interpreta la pròpia realitat. Per aquest motiu, els/les arteterapeutes fem una lectura formal de les obres, partint de criteris objectius i fenomenològics Alguns autors com Gregg Furth van dedicar temps a l’estudi de la interpretació dels dibuixos.
No obstant això, en alguns corrents de la psicologia com ara el de tall psicodinàmic, hi ha alguns professionals que utilitzen les produccions artístiques dels seus pacients com a elements per al diagnòstic.
Gregg M. Furth està considerat un dels més prestigiosos especialistes de la interpretació de dibuixos i la seva aplicació terapèutica, no en va fa més de quinze anys que desenvolupà pautes que permeten identificar les empremtes que l’inconscient imprimeix en les representacions artístiques espontànies.
Gregg M. Furth està graduat pel C.G. Jung Institute de Zurich i diplomat en Física per la Universitat de l’Estat de Califòrnia i ha treballat per a la JF Kennedy University. Actualment resideix a Nova York i imparteix seminaris internacionals sobre les seves tècniques i investigacions dirigits a psicòlegs, terapeutes, docents i pediatres.
En aquest article, exposem un resum de les seves conclusions, les quals les explica detalladament al seu llibre “El Secret Món dels dibuixos. Sanar a través de l’Art d’Edicions Luciérnaga (1988).
Per a Furth (1988), per a una interpretació correcta d’un dibuix, abans de res, cal determinar quins materials es van emprar en el dibuix.
En segon lloc, cal considerar la mida del full, sobretot en relació amb la mida del dibuix.
Tan important com això és la ubicació del dibuix al full. En general, als dibuixos horitzontals es representa un relat mentre que els dibuixos verticals es fa una afirmació. El terapeuta ha d’observar que el pacient pot estar expressant a través de la ubicació del dibuix al full de paper.
L’investigador presta atenció al color, forma, direcció del moviment, ubicació, nombre d’objectes que es repeteixen, els objectes que falten, a més de molts altres elements.
Segons el tercer principi d’interpretació de dibuixos, que sol ser més difícil d’aplicar, cal sintetitzar allò que s’ha observat en cada component i integrar aquesta informació en un tot.
L’analista no s’ha de basar exclusivament en les interpretacions simbòliques presentades a diccionaris de símbols; tampoc no ha d’adoptar l’actitud diametralment oposada, cal assolir un equilibri entre aquests dos enfocaments.
En aquests manuals, els elements essencials es descriuen i es presenten com a suggeriments que contribueixen a desxifrar els continguts inconscients que es manifesten mitjançant imatges. Cada element essencial va acompanyat de dibuix. L’observació d’aquests elements facilita al terapeuta la comprensió i l’anàlisi d’imatges amb fins diagnòstics. Mitjançant l’estudi d’aquests elements, les persones que no saben res d’anàlisi de dibuixos poden començar a comprendre el reflex de l’estructura de la inconscient en un dibuix. És important recordar que cap element essencial no ofereix proves concloents sobre el contingut de la psique d’un pacient i una sèrie de dibuixos ofereix un indicador molt més adequat de la seva situació psicològica i somàtica, ja que un dibuix sol ser una expressió de l’activitat psíquica del moment en què va ser dibuixat.
En iniciar l’anàlisi dels elements essencials dels dibuixos inconscients, cal tenir present que efectivament explorem un territori desconegut.
Interpretació dels dibuixos segons Gregg Furth
¿Quina sensació transmet el dibuix?
Les imatges i els dibuixos sempre expressen una sensació. És important captar en primer lloc la impressió inicial i espontània i, si és possible, definir-la amb una sola paraula –com feliç, trist, frustrat, temorós, tancat– en lloc d’avaluar el dibuix concretament. També se’l pot preguntar a l’autor del dibuix com se sentia mentre el dibuixava o que sent en mirar-lo. Si la impressió personal i la del pacient no coincideixen, no cal transferir les reaccions personals al pacient, sinó indagar l’experiència que ha tingut amb el dibuix. A través d’aquest procés en què s’examinen diferents reaccions, el/la terapeuta pot comprendre millor les sensacions del pacient.
¿Quins detalls curiosos té?
Es tracta de descobrir el per què de la representació de certs elements o objectes que són curiosament anormals. Per exemple, un rellotge amb lletres en lloc de números, una persona amb tres mans, un gos amb cinc potes. Els detalls curiosos solen assenyalar l’existència d’una conflictiva del pacient que pot reconèixer o no, però que s’ha de posar en evidència.
¿Obstacles?
Cal observar la ubicació dels obstacles dins del dibuix. L’obstacle pot ser una persona, una planta, un arbre, un objecte inanimat com una paret, un cotxe, una cadira o una porta. Es pot observar que impedeix a qui comunicar-se, o potser, començar a descobrir d’altres obstacles, conscients o inconscients, que es poden interposar entre els individus representats en el dibuix.
Elements que falten
Cal observar quins elements falten en un dibuix. Aquests elements poden ser molt importants per a l’individu. El que representen o simbolitzen pot ser una cosa que falta a la vida de la persona.
L´absència de certes persones sol indicar l´existència d´un conflicte.
¿Què hi ha al centre?
Sovint, el que hi ha al centre del dibuix pot indicar quina és l’essència del problema o què és important per al vostre autor.
Al dibuix d’un arbre amb un tall molt marcat al tronc, aquest tall és l’element central del dibuix. Els talls solen indicar que la persona ha patit un trauma.
L’arbre també simbolitza allò femení, la capacitat de la gran mare de donar empar, suport i protecció.
La mida dels objectes
La proporció dels objectes i de les persones que apareixen en un dibuix és important. Si els objectes són desproporcionats, intentarem descobrir què és el que destaquen les figures massa grans i a què semblen restar-li valor, les que són massa petites.
Formes desfigurades
Sovint es dibuixen figures o objectes desproporcionats. Simbòlicament, això pot representar àrees conflictives, però si un se centra més en ells i els comprèn millor, és possible que la distorsió desaparegui i tornin a la normalitat.
Objectes que es repeteixen
És molt comú que, als dibuixos, apareguin objectes que es repeteixen. En aquest cas s’han de comptar quants objectes hi ha i quins són. En general, el nombre d’objectes és molt important, perquè fa referència a unitats de temps o fets importants del passat, del present o del futur.
Perspectiva
Cal observar la perspectiva del dibuix.
¿Tota la imatge està dibuixada des del mateix pla? Si es representa una imatge observada des de diferents plans, això pot indicar una incoherència que potser es relacioni amb una manca de coherència a la vida de l’autor.
Quan un dibuix és evidentment erroni des del punt de vista de la perspectiva, ens podem trobar davant d’una persona amb psicosi.
Ficar-se al dibuix
El/la terapeuta ha de tractar de convertir-se en certes figures que apareixen al dibuix per sentir, escoltar i veure el que fan, i per comprendre millor la seva relació amb el conjunt.
Ombres
Observeu si l’artista inverteix més temps i energia en els objectes amb siluetes que amb els objectes que no tenen ombres. L’energia invertida d’ombreig pot ser un reflex d’una fixació d’una ansietat respecte del que representa simbòlicament l’objecte o la silueta.
Dibuixos fets a la vora del paper
En aquest tipus de dibuixos veiem que només una part de les figures són els objectes que apareixen a la vora del paper i que en general s’escapen del full. El dibuixar a la vora del paper és comparable a envoltar-se de barreres. És una manera de lliurar-se només en part, sense comprometre’s del tot. Una manera de ser-hi present i apartat alhora.
Època de l’any equivocada
Quan veiem que algú dibuixa un arbre de Nadal al juliol o fa un dibuix amb motiu de Pasqua al novembre, ens preguntem si la persona necessita avançar-se una mica a què va passar en aquella època o que s’ha de repetir ara. Els dibuixos solen correspondre a l’època de l’any en què es viu; en cas contrari, cal esbrinar què passa.
Aïllament
L’aïllament suposa límits, la necessitat d’envoltar-se de barreres, d’allunyar-se o apartar-se dels altres. Com a individu que està en una illa, està protegit per alguna cosa que l’envolta; un es pregunta què ho atemoreix, perquè s’han de tancar o què passa al seu voltant que ho està limitant.
Extensions
Una extensió és qualsevol objecte amb la figura. Aquesta addició o prolongació pot ser una cullera, un bastó, una crossa, un pal de golf, un bat de beisbol; qualsevol objecte que permeti la persona exercir una influència més gran en el seu entorn. Aquesta extensió significa que la persona considera que domina la situació o que vol dominar-la encara més, i pot o no aconseguir el que es proposa.
El dors d’un dibuix
Quan algú dibuixa al dors del full, el/la terapeuta té que observar quines figures o objectes ha dibuixat perquè això pot reflectir un conflicte. Per què no va dibuixar aquesta persona amb la resta del dibuix?
Línies que subratllen
Si una figura apareix subratllada, això sol indicar una base sòlida, però si es dibuixa una línia a baix de tots els personatges que apareixen al dibuix a excepció d’un, aquest últim és qui ofereix inestabilitat. És important tenir present la teoria de les compensacions de Jung en relació amb aquest element.
Esborranys
Cal fixar-se què s’ha esborrat en un dibuix i comparar-ho amb el que es va dibuixar a sobre. Les esborradures solen reflectir un conflicte i un cert desenvolupament posterior del que el símbol representa. Si el segon dibuix perfecciona l’original, el més probable és que passi el mateix a la vida de l’individu. Per contra, si el que es va dibuixar a sobre és menys clar que el dibuixat originalment, vol dir que el que s’hi representa, ha patit un deteriorament. Si s’esborra alguna cosa i no se la torna a dibuixar, és possible que subsisteixi el conflicte que es relaciona amb el material representat.
Paraules en un dibuix
Cal parar especial atenció a les paraules incloses en un dibuix. El pacient que ha fet el dibuix pot no haver expressat amb claredat allò que pretenia expressar, de manera que les seves paraules aclareixen el missatge i, per tant, hi ha menys possibilitats que l’interpreti erròniament. La inclusió de paraules en un dibuix es relaciona amb la confiança. També ens porta a preguntar-nos en quina mesura el pacient confia en la comunicació no verbal.
Línia a l’amplada de la pàgina de la vora superior
Una línia dibuixada a l’amplada de la pàgina a la vora superior, ja sigui al cel o simplement una ratlla, pot ser el reflex d’alguna cosa que està suspès pel cap de la persona en termes psicològics. Aquesta cosa sol ser una situació angoixant per al pacient, que tem a la càrrega que representa. El temor sorgeix davant la necessitat de controlar la situació quan la sensació que potser és impossible fer-ho.
Transparència
Quan es veu el que hi ha darrere d’una barrera es parla de transparència; per exemple, hi pot haver una paret transparent a través de la qual es veu una habitació. Això és normal en el cas de nens petits. En cas d’adolescents o adults, la transparència és poc comuna i limitada. No obstant això, quan comencen a aparèixer transparències cada vegada amb més freqüència (primer es veu alguna cosa a través d’una paret, després a través d’una persona, lloc a través de les peces de roba i més endavant es veu l’estructura òssia través de la pell ) i això va acompanyat d’una observació amb més profunditat d’un tema tabú (per exemple, la sexualitat), ens trobem davant d’una freqüència i intensitat més grans. Això es pot veure a causa d’un problema relacionat amb l’orientació o la pràctica o una negació de la realitat.
Moviment. Trajectòria
El/la terapeuta ha de seguir la trajectòria dels objectes, de les armes o de les persones, i observar en quina direcció es mouen i determinar quines conseqüències pot tenir aquest desplaçament.
En els dibuixos abstractes és important observar la trajectòria dels colors, unir línies, per veure com poden sortir-se del seu curs, i determinar en quina direcció es desplacen.
Figures abstractes
En general, els components abstractes d’un dibuix o els dibuixos abstractes representen quelcom que costa de comprendre, quelcom difícil o recòndit o quelcom que s’evita. És possible que la persona no sàpiga que està ocultant, però, en molts casos, quan se li pregunta: ¿A què s’assembla això o que us recorda? Fa importants associacions amb algun problema que no pot dibuixar en forma realista. Quan una persona fa molts dibuixos abstractes, és probable que estigui fugint d’algun problema, evitant alguna cosa, o que hagin contingut inconscient i que s’ha de desxifrar o reconèixer.
Parts dibuixades i parts en blanc
En cert sentit, es pot considerar que el dibuix representa la vida del seu autor. ¿Està plena o buida? ¿Què fa amb l’espai? Els pacients que tenen una malaltia física o se senten sense energies en el pla psicològic no poden dibuixar a tota la pàgina. En el cas oposat, és possible una persona plena d’energia o que potser compensa exageradament dibuixos atapeïts d’objectes.
Arbres i edat
Si considerem que alguna cosa és un símbol de la vida, ens hem de preguntar si està ben equilibrat, si és un arbre sa. Cal determinar si té una base sòlida.
La línia de la vida és una línia vertical que va des de la base fins a la punta de la copa i hem de prendre nota d’algunes de les característiques de l’arbre-branques tallades, talls, forats, a quina alçada comença el fullatge, branques trencades, etc. i comparar-les amb l’edat del pacient. Les respostes a les nostres preguntes relacionades amb els períodes de la seva vida a què corresponen aquestes característiques de l’arbre ens proporcionen informació important sobre l’inconscient.
Representació de l’ocupació professional en un dibuix de la família
La inclusió del que es fa a la feina en un dibuix ajuda a conèixer les característiques de les relacions familiars i els llaços emocionals.
Dibuixos superposats
Quan una persona fa diversos dibuixos consecutius, en col·locar-los un a sobre de l’altre i observar-los a contrallum i veure quines figures es creen, pot resultar revelador en alguns casos. L’examen d’aquests dibuixos en conjunt proporciona molta informació i permet comprendre millor la psicologia de la persona.
Senyals de trànsit
En totes les etapes del procés terapèutic cal estar atent als senyals de trànsit que ens poden guiar la interpretació de dibuixos. No només cal tenir en compte aquests senyals, sinó també en quin estat es troba el camí. Això vol dir que és un senyal indica que cal prendre una corba a 60 km/h i ho fa amb mal temps, estem en ple hivern i els camins estan coberts de gel, cal anar a menys velocitat que la indicada. Els senyals ens serveixen de guia, però el terapeuta també ha de tenir en compte l’estat del temps del pacient.
Referències bibliogràfiques
Furth, G. M. (1988). The secret world of drawings: Healing through art. Sigo Press.
